Feather step  

HOME

Pas	Posició de peus	Alineació	Pujades i baixades
1	PD dvt	Cara LOD	Puja e/o 1
2	PE dvt preparant el pas OP E costat guia.	Cara LOD	A dalt
3	PD dvt en CBMP, OP	Cara LOD	A dalt. Baixa e/o 3
4	PE dvt	Cara LOD	---------

DONA

Pas	Posició de peus	Alineació	Pujades i baixades
1	PE darrere	Esquena LOD	Puja e/o 1 NFR
2	PD darrere  R costat guia	Esquena LOD	A dalt NFR
3	PE darrere en CBMP	Esquena LOD	A dalt NFR. Baixa e/o 3
4	PD darrere	Esquena LOD	----------

                                        Three step

 HOME

Pas	Posició de peus	Alineació	Pujades i baixades
1	PD dvt	Cara LOD	Pujar e/o 1
2	PE dvt	Cara LOD	A dalt. Baixar e/o 2
3	PD dvt	Cara LOD	---------

  DONA

Pas	Posició de peus	Alineació	Pujades i baixades
1	PE darrere	Esquena LOD	Pujar e/o 1 NFR
2	PD darrere	Esquena LOD	A dalt NFR baixar e/o 2
3	PE darrere	Esquena LOD	---------

Comments

                         Open finish 

MAN

LADY

                                     Progressive link

MAN

LADY

 QUANTITAT DE GIR: ¼ a la D.

TEMPO: QQ                                

                                  Closed promenade

MAN

LADY

QUANTITAT DE GIR: ¼ a la  E entre 2-3.

TEMPO: SQQS

Comments

Per edat: 

Segons l’edat dels components de la parella es distingeixen els següents grups: 

• Juvenil: El ballarí de més edat compleix 11 anys o menys durant l’any               en curs.
• Junior I: El ballarí de més edat compleix 12 o 13 anys durant l’any en        curs.
• Junior II: El ballarí de més edat compleix 14 a 15 anys durant l’any en curs.
• Youth: El ballarí de més edat compleix 16 a 18 anys durant l’any en curs.
• Adult I: El ballarí de més edat compleix 19 anys o més durant l’any en curs.
• Adult II: El ballarí de menys edat compleix 25 anys o més durant        l’any en curs.
• Senior I: El ballarí de menys edat compleix 35 anys o més durant l’any en curs.
• Senior II: El ballarí de menys edat compleix 45 anys o més durant l’any en curs.
• Senior III: El ballarí de menys edat compleix 55 anys o més durant l’any en curs.

Per nivell: 

En ordre descendent l’escala de categories està constituïda per les categories següents: S, A, B, C, D, E, F (Pre-competició). En cada grup existeixen les categories que s’indiquen a continuació:  

Grup	Categories en ordre ascendent
	Standard	Llatins
Juvenil	F E D C	F E D C
Junior I	F E D C B A	F E D C B A
Junior II	F E D C B A	F E D C B A
Youth	F E D C B A	F E D C B A
Adult I	F E D C B A S	F E D C B A S
Adult II	F E D C B A S	F E D C B A S
Senior I	F E D C B A S	F E D C B A S
Senior II	F E D C B A	F E D C B A
Senior III	F E D C B A	F E D C B A

Quan un ballarí s’inicia en la competició, pot optar per fer-ho directament a la categoria E, o be, començar a la categoria F (Pre-competició), a la que podrà estar durant cinc competicions o fins que hagi obtingut tres primers llocs, tot i que el número de competicions en les que hagi participat sigui menor a cinc. 

Quan un ballarí ja ha obtingut una categoria entre, la D i la S, en una de les especialitats Standard o Llatí i comença a participar a l’altre especialitat, la categoria inicial en la nova especialitat serà la E.  

En ocasions el nombre de participants dins d’un grup d’edat es molt baix i per tant es permeten fer agrupacions de grups d’edat però sense modificar la categoria en la que estan.Les agrupacions establertes per la Associació Espanyola de Baile Deportivo y de Competición (AEBDC) en cas d’un nombre baix de participants dins d’un determinat grup son:  

Juvenil	Junior I	Junior II	Youth	Adult I	Adult II	Senior I	Senior II	Senior III

Càlcul de punts: 

En qualsevol competició puntuable cada una de les parelles participants ordinàries obtenen una puntuació X. Aquesta és funció de la posició K.         La puntuació X es calcula agafant la diferència entre el nombre de parelles participants i la posició obtinguda i dividint-la entre el nombre de parelles excrementat a una unitat: X = (n - K)/(n - 1)                                                                                                

Balls en cada categoria: 

Els campionats i les competicions puntuables de les especialitats Standard i Llatí han de basar-se sobre un mínim de balls. Aquest nombre mínim de balls depèn de la categoria. 

Categoria F (Pre-competició): 3 balls:

·        Standard: Vals Anglès, Tango, Quickstep.

·        Llatins: Samba, Cha Cha Cha, Rumba.  

Categories E i D: 3 balls en rondes classificatòries i 4 balls a la final:

·        Standard 3 balls: Vals Anglès, Tango, Quickstep.

·        Standard 4 balls: Vals Vienès (mesos senars) i Slow Fox (mesos parells).

·        Llatins 3 balls: Samba, Cha Cha Cha, Rumba.

·        Llatins 4 balls: Jive (mesos senars) i Pasdoble (mesos parells).  

Categories S, A, B, C: els 5 balls de cada modalitat.       

Duració de les músiques: 

El tempo de cada ball s’haurà d’ajustar als valors que es donen a la taula següent: 

Balls Standard	Tempo	Balls Llatins	Tempo
Vals Anglès	28-30	Samba	50-52
Tango	31-33	Cha Cha Cha	30-32
Vals Vienès	58-60	Rumba	25-27
Slow Foxtrot	28-30	Pasdoble	60-62
Quickstep	50-52	Jive	42-44

La duració de cada ball, en totes les fases de la competició, han de ser com a mínim d’1 minut i 30 segons, menys al Vals Vienès i al Jive, els quals la duració mínima serà d’1 minut i 15 segons, i el Pasdoble que durarà 2 High Light.

Als General Look la duració mínima de cada ball haurà de ser de 45 segons i el Pasdoble només tindrà 1 High Light.

Comments

Per ballar còmode y bé és essencial mantenir una bona postura. Aquesta s’obté a través d’una adequada alineació de les diferents parts del cos en una correcta posició relativa d’unes amb unes altres. Aquestes  parts del cos,(soviet es fa referència a elles com blocs de pes), inclouen el cap, tronc, pelvis/caderes, cames peus. Amb l’objectiu de mantenir una adequada alineació, aquestes parts deuen  mantenir-se rectes unes sobre altres de una manera natural.

                                      El cap

El cap deu mantenir-se recte, evitant inclinar-la lateralment. La barbeta paralel.la al terra. El coll estirat i en prolongació de l’espina dorsal. No tirar el cap cap endevant.

                                       Tronc

El tronc i les caderes deuen mantenir-se sempre en una bona alineació vertical. El tronc ha de sentir-se com si estigues elevat sobre les caderes amb l’objectiu d’estirar la columna vertebral. No obstant, aquest estirament del tors ha de permetre una respiració normal i còmoda. Mai permeti que el tors s’inclini cap endevant o cap enrere en relació amb les caderes.

                                  Pelvis/Caderes

La posició de les caderes ha de permetre la curvatura natural de la columna vertebral. Per tant la pelvis ha de mantenir-se centrada, ni excessivament cap endevant ni cap enrere. 

                                        Cames

Quan les cames estan rectes, els genios han de posicionar-se directament entre les caderes i els peus. quan els genolls es flexionen cap endevant la alineació entre cadera y peu segueix constant, de tal manera que el cos segueix recte. Intenti sempre sentir que estira el seu tronc a mida que flexiona els genolls per evitar que la postura es "desinfli".
Mai permeti que la pelvis es mogui cap enrere quan flexioni els genolls.

                                        Els Peus

És molt important per un bon ballarí tenir un profund coneixement del posicionament del pes del cos sobre el peu. En posició normal, parat, el pes del cos ha de situar-se sobre el centre del peu, entre el taló y la "bola" del peu. En moviment, aquesta posició és variable depenent del tipus específic de moviment, i pot anar des de la part del darrere del taló fins la punta; en canvi aquesta distribució no ha d’afectar a la alineació de la part superior del cos des de les caderes fins el cap. 

Comments

                                     Natural turn

 HOME                                       

Pas	Posició de peus	Aliniació	Quantitat de Gir	Pujades i Baixades
1	PD dvt	Cara DW	Comença a girar a la D	Comença a pujar e/o 1
2	PE al costat	Esquena DC	¼ entre 1-2	Cont pujant al 2 i 3
3	PD tanca cap al PE	Esquena LOD	1/8 entre 2-3	baixa e/o 3
4	PE darrere	Esquena LOD	Comença a girar a la D	Comença a pujar e/o 4 NFR
5	PD al costat	Pointing DC	3/8 entre 4-5 el cos gira menys	Cont pujant al 5-6
6	PE tanca cap al PD	Cara DC	El cos completa el gir	Baixa e/o 6

  TREBALL DE PEUS: 1 HT; 2 T; 3 TH; 5 T; 6 TH.CBM: al 1 i 4                                                                                                                  DONA 

Pas	Posició de Peus	Aliniament	Quantitat de Gir	Pujades i Baixades
1	PE  darrere	Esquena DW	Com a girar a D	Com a pujar e/o 1 NFR
2	PD al costat	Pointing to LOD	3/8 entre 1-2El cos gira menys	Cont pujant al 2 i 3
3	PE tanca cap al  PD	Cara LOD	El cos completa el gir	Baixa e/o 3
4	PD dvt	Cara LOD	Com a girar a D	Com a pujar  e/o 4
5	PE al costat	Esquena centre	¼ entre 4-5	Cont pujant al 5 i 6
6	PD tanca cap al PE	Esquena DC	1/8 entre 5-6	Baixa e/o 6

  FOOTWORK: 1 TH; 2 T, 3 TH, 4 HT; 5 T; 6 TH.CBM: on 1 and 4                                   

Comments

                              Vals anglès                                      Closed change  

HOME 

Pas	Posició de Peus	Aliniació	Quantitat de Gir	Pujades i Baixades
1	PD dvt	Cara DC	Cap	Comença a pujar e/o 1
2	PE al costat lleugerament dvt	Cara DC	Cap	Cont pujant al 2 i 3
3	PD tanca cap al PE	Cara DC	Cap	Baixa  al e/o 3

 TREBALL DE PEUS: 1 TP; 2 P; 3 PT.CBM: al 1 (sight).                                     DONA 

 TREBALL DE PEUS: 1 PT; 2 P; 3 PT. CBM: al 1 (sight)   

Comments

Comments

Comments

Comments

 Balls Standard
Dins la modalitat de balls Standard hi podem trobar cinc balls diferents: ValsAnglès                                                                                                            Tango  

Vals Vienès                                                                                              Show Foxtrot                                                                                         Quickstep Aquests cinc balls practicats a tot el món tenen en comú el fet que es ballen en parella i agafats en una "posició tancada".
Això fa que hi hagi cinc punts de contacte entre la parella mentre ballen les figures de cada ball.  

• Vals Anglès
  Els orígens del Vals Anglès els podem trobar a Bòston. Aquest ball va ser importat dels Estats Units i introduït a Anglaterra per un club de Bòston molt influent al voltant de 1874. Podem constatar que passat 1992 aquest ball va arribar a estar tant de moda com el Tango. Immediatament desprès de la Primera Guerra Mundial el Vals Anglès va acollir molta popularitat. El 1921 es va decidir que el moviment bàsic tenia que ser pas-pas-tancar. Entre 1926 i 1927 el Vals Anglès va millorar considerablement. Molts compositors com Johannes Brahms i Fédéric Chopin van crear vals i Chaikovski els va incorporar en els seus ballets: El lago de los cisnes, La bella durment i El cascanueces.

El vals anglès és un ball que té de 28 a 30 compassos per minut.

Té un compàs de ¾ , amb el primer temps de cada compàs accentuat.                          

·        Tango
El Tango va ser el primer ball a Europa abans de la Primera Guerra Mundial. Es originari de Buenos Aires (Argentina) on va ser ballat per primera vegada en el "Barrio de las Rans", en els suburbis de Buenos Aires. Llavors era conegut com "Baile con corte" (Baile de pausa). Els "dandies" de Buenos Aires van canviar el nom del ball dos vegades. La primera van canviar el nom de "Polka rhythm" (ritme de la polka) per el de "Habanere rhythm" (ritme d'havanera). La segona el van canviar per l'actual Tango. Des de 1900 en endavant, molts aficionats van intentar introduir el ball des d’Argentina fins a París, però no amb molt èxit. Sent un ball bastant exòtic i una sensual creació dels països del Sud, inicialment el Tango no va arribar a ser acceptat per la societat europea. El Tango es va començar a ballar als suburbis i així va ser com poc a poc va anar aconseguint popularitat. Aquets ball va ser descobert com a ball de competició a la Ribera francesa. El ball va ser ven presentat allà per un grup d’entusiastes que independentment van aconseguir el reconeixement a París i després a la resta d'Europa. Avui en dia el Tango és més que un ball és una filosofia i una forma de vida.El tango és un ball que té 32 compassos per minut.  Té un compàs de 2/4, tot i que normalment ho contem 4/8               (podem contar un compàs amb 2 negres o 4 corxeres)                                   

 ·        Vals vienès 
Els orígens del Vals Vienès es remunten als segles XII i XIII i es troben en el ball anomenat "Nachtnaz". Les primeres melodies de Vals Vienès daten de 1770. Va ser introduït a Paris el 1775 però va transcórrer un cert temps fins que va ser popular. El 1813, Mr. Byron va condemnar el Vals Vienès per ser un ball immoral. El 1816 el Vals Vienès va ser acceptat de nou a Anglaterra, però encara hi havia cert rebuig cap aquest ball en certs sectors. El 1833, un llibre de "bona conducta" va ser publicat per la senyoreta Celbart, i acord amb aquest, només es permetia a les dones casades ballar aquest ball. Ella va anomenar aquest ball un ball massa immoral per a ser ballat per senyoretes. Actualment, és el pare de tots els balls de saló i possiblement, també el més elegant.    El vals vienès té 28 compassos per minut.    Té un compàs de ¾ .  

•  Slow Foxtrot
  El Fox-Trot va néixer al 1912, amb les primeres orquestres de Jazz. El seu nom significa, literalment, "trote del zorro" i aquest nom fa referència a las primitives dances negres que imitaven passos d'animals i en les que es van inspirar els primers ballarins de Fox-Trot. Ràpidament, aquest ball es va convertir en el més popular d’ Amèrica del nord. Quan va arribar a Europa, va tobar una forta oposició entre els sectors més consevadors, hostils a qualsevol canvi. Però ningú podrà impedir que es popularitzi també en el vell continent. A partir del Fox-Tror original apareixeràn dos de les modalitats: El Slow-Fox (fox lent) i el Quickstep (fox ràpid). El fox lent deu el seu nom al seu creador, un americà anomenat Harry Fox. Els anys 30 van ser l' època daurada d'aquest gènere, i va ser llavors quan el Slow Fox es va introduir en els balls Standard.

        El slow fox és un ball que té 28 compassos per minut.Té un compàs de 4/4, amb el primer i tercer temps de cada compàs accentuats.   

• Quickstep
  Aquest ball va ser creat per parelles caribenyes i africanes. Més tard, durant la Primera Guerra Mundial, es va desenvolupar en el suburbis de Nova York. Va fer el seu debut en un Music-Hall americà i immediatament es va tornar popular en totes les sales de ball. El foxtrot i el Quickstep tenen el mateix origen. En els anys 20 moltes bandes musicals tocaven Slow-foxtrot molt ràpid, el qual li donava més alegria al ball. A partir d'aquí es van separar els dos balls, descendent així el compàs del Slow-foxtrot i passant a ser el Quickstep la versió ràpida del Foxtrot. El charlestón va tenir moltes influencies en el desembolupament del Quickstep. Es el ball més "frívol" dels balls Standard. De caràcter desenfadat, són molt comuns els passos saltats, on els peus es recolzen en el terra només durant un instant. Això transfereix al ball unes característiques de lleugeresa i gràcia realment encantadores.

El quickstep és un ball que té 52 compassos per minut.Té un compàs de 4/4, amb el primer temps de cada compàs accentuat.   

Balls Llatins
Es van començar a practicar a Europa als inicis del segle XX, però els seus orígens es remunten als inicis del segle XIX, al continent americà i a partir de la barreja de diferents estils musicals espanyols, portuguesos, africans i indígenes.Dins la modalitat de balls llatins hi trobem cinc balls diferents: 

• Samba
  Originari d'Àfrica però desenvolupat al Brasil, la Samba és un ball Sud-Americà que recull l'eufória dels balladors. Te moltes versions i als Carnavals de Rio de Janeiro es poden veure ballar des de la Samba de Bajao a la de Marcha. Per expresar el veritable caràcter d'aquesta dansa la parella ha de ballar de forma alegre, exhuberant i seductora. Moltes figures de Samba utilitzen accions de pelvis tan característiques d'aquest ball i molt difícils de realitzar. La Samba evoluciona al voltant de la pista amb molts girs i accions de balanceig.

   La samba és un ball que té 50 compassos per minut. La medició musical           és de 2/4, amb accent percussiu predominant al segon temps de cada compàs de la música.                        

 Cha-Cha-Cha

Ha estat el darrer ball a incorporar-se als balls llatins. És un ritme cubà creat als anys 50 pel flautista, compositor i director de orquestra  Enrique Jorrín. El cha-cha-cha té més de quaranta anys de vida. A mitjans del segle XX, el violinista cubà Enrique  Jorrín, director de l’Orquestra Americana, va donar a conèixer La engañadora en 1948, una cançó amb un nou tipus de melodia. A partir d’aquell moment, Jorrín va compondre altres melodies del mateix estil.. Quan es va inventar el ball es va descobrir que els peus marcaven un so peculiar al fregar el terra en tres temps seguits i d’aquí va sorgir el nom actual, cha-cha-cha. Aquest nou ritme es va estendre ràpidament pel continent americà, sobretot a Mèxic, on va arribar Jorrín per crear la seva pròpia orquestra, fet que va contribuir a que la Orquestra Americana també abandonés Cuba deixant pas a noves formacions cubanes que  van reprendre el cha-cha-cha. La seva ràpida difusió es deguda a que és un ball festiu i intermig, ni molt lent ni molt ràpid, pel que qualsevol persona, amb poques nocions de ball, fos capaç de ballar i disfrutar amb ell.Aquest estil va començar a  crear els seus propis procediments gràcies al treball de compositors cubans i mexicans com Ramón Márquez, Richard Egües y Jorge Zamora. El Cha-Cha-Cha es converteix ràpidament en el ball de moda a tota Amèrica. A Europa arriba el 1956, on aconsegueix també un èxit fulminant.El cha-cha-cha és un ball que té 30 compassos per minut.La medició musical és de 4/4. Hi ha un accent musical al primer temps de cada compàs, i un accent secundari al tercer temps de cada compàs. També existeix un accent percussiu similar al de la rumba associat amb el segon temps (lleuger) i al quart temps (predominat) de cada compàs. 

• Rumba
  Coneguda en formes diverses: lenta, mitjana o ràpida, és el ball més "descansat" i també el més antic dels balls llatins. Va ser introduïda a Europa cap als anys 30. També se la coneix amb el nom Rumba-Bolero. El seu ritme lent permet a la parella la posada en escena d'una dansa d'amor.

La rumba és un ball que té 27 compassos per minut.La medició musical és de 4/4 amb accents percussius en el segon temps (suau) i en el quart temps (fort) de cada compàs. El ball hauria de ser iniciat duent a terme un pas en el quart temps del compàs de la música. 

• Pasdoble
  Sense cap mena de dubte un ball d'origen espanyol i mexicà. Molt influenciat pel Flamenc, te un caràcter arrogant i apassionat. L'home assumeix el paper del "torero" i la dona el de la seva capa. Aquest ball va estar molt de moda cap allà els anys 20.

El pasdoble és un ball que té 60-62 compassos per minut.La medició musical és de 2/4. No hi ha accents de percussió, però si un accent musical que té lloc al primer temps de cada compàs. 

• Jive
  El jive és el ball menys conegut del 10 que formen un programa de competició. Aquest ball va fer-se popular durant la Segona Guerra Mundial gràcies a la música de Swing de Benny Goodman, Artie Shaw, Tommy Dorsay i Glenn Miller. Té influències del Boogie, del Rock & Roll i del Swing Americà.                                                                                                                                                                                                                                                              

És un ball d’origen llatí i es sol confondre molts cops amb el Rock & Roll. És un ball ràpid, amb un caràcter alegre i dinàmic(sense arribar al caràcter festiu de la samba). La principal sensació que transmet una parella ballant jive és d’agilitat, doncs, encara sense tenir elements acrobàtics, les figures del jive són una autèntica mostra d’habilitat i equilibri. El jive és un ball que té 44 compassos per minut. La medició musical és de 4/4 amb accents predominants percussius al segon i al quart temps de cada compàs.  

Comments

Comments