">
" />

">

Alineacions

 Balls Standard
Dins la modalitat de balls Standard hi podem trobar cinc balls diferents: ValsAnglès                                                                                                            Tango  

Vals Vienès                                                                                              Show Foxtrot                                                                                         Quickstep Aquests cinc balls practicats a tot el món tenen en comú el fet que es ballen en parella i agafats en una "posició tancada".
Això fa que hi hagi cinc punts de contacte entre la parella mentre ballen les figures de cada ball.  

• Vals Anglès
  Els orígens del Vals Anglès els podem trobar a Bòston. Aquest ball va ser importat dels Estats Units i introduït a Anglaterra per un club de Bòston molt influent al voltant de 1874. Podem constatar que passat 1992 aquest ball va arribar a estar tant de moda com el Tango. Immediatament desprès de la Primera Guerra Mundial el Vals Anglès va acollir molta popularitat. El 1921 es va decidir que el moviment bàsic tenia que ser pas-pas-tancar. Entre 1926 i 1927 el Vals Anglès va millorar considerablement. Molts compositors com Johannes Brahms i Fédéric Chopin van crear vals i Chaikovski els va incorporar en els seus ballets: El lago de los cisnes, La bella durment i El cascanueces.

El vals anglès és un ball que té de 28 a 30 compassos per minut.

Té un compàs de ¾ , amb el primer temps de cada compàs accentuat.                          

·        Tango
El Tango va ser el primer ball a Europa abans de la Primera Guerra Mundial. Es originari de Buenos Aires (Argentina) on va ser ballat per primera vegada en el "Barrio de las Rans", en els suburbis de Buenos Aires. Llavors era conegut com "Baile con corte" (Baile de pausa). Els "dandies" de Buenos Aires van canviar el nom del ball dos vegades. La primera van canviar el nom de "Polka rhythm" (ritme de la polka) per el de "Habanere rhythm" (ritme d'havanera). La segona el van canviar per l'actual Tango. Des de 1900 en endavant, molts aficionats van intentar introduir el ball des d’Argentina fins a París, però no amb molt èxit. Sent un ball bastant exòtic i una sensual creació dels països del Sud, inicialment el Tango no va arribar a ser acceptat per la societat europea. El Tango es va començar a ballar als suburbis i així va ser com poc a poc va anar aconseguint popularitat. Aquets ball va ser descobert com a ball de competició a la Ribera francesa. El ball va ser ven presentat allà per un grup d’entusiastes que independentment van aconseguir el reconeixement a París i després a la resta d'Europa. Avui en dia el Tango és més que un ball és una filosofia i una forma de vida.El tango és un ball que té 32 compassos per minut.  Té un compàs de 2/4, tot i que normalment ho contem 4/8               (podem contar un compàs amb 2 negres o 4 corxeres)                                   

 ·        Vals vienès 
Els orígens del Vals Vienès es remunten als segles XII i XIII i es troben en el ball anomenat "Nachtnaz". Les primeres melodies de Vals Vienès daten de 1770. Va ser introduït a Paris el 1775 però va transcórrer un cert temps fins que va ser popular. El 1813, Mr. Byron va condemnar el Vals Vienès per ser un ball immoral. El 1816 el Vals Vienès va ser acceptat de nou a Anglaterra, però encara hi havia cert rebuig cap aquest ball en certs sectors. El 1833, un llibre de "bona conducta" va ser publicat per la senyoreta Celbart, i acord amb aquest, només es permetia a les dones casades ballar aquest ball. Ella va anomenar aquest ball un ball massa immoral per a ser ballat per senyoretes. Actualment, és el pare de tots els balls de saló i possiblement, també el més elegant.    El vals vienès té 28 compassos per minut.    Té un compàs de ¾ .  

•  Slow Foxtrot
  El Fox-Trot va néixer al 1912, amb les primeres orquestres de Jazz. El seu nom significa, literalment, "trote del zorro" i aquest nom fa referència a las primitives dances negres que imitaven passos d'animals i en les que es van inspirar els primers ballarins de Fox-Trot. Ràpidament, aquest ball es va convertir en el més popular d’ Amèrica del nord. Quan va arribar a Europa, va tobar una forta oposició entre els sectors més consevadors, hostils a qualsevol canvi. Però ningú podrà impedir que es popularitzi també en el vell continent. A partir del Fox-Tror original apareixeràn dos de les modalitats: El Slow-Fox (fox lent) i el Quickstep (fox ràpid). El fox lent deu el seu nom al seu creador, un americà anomenat Harry Fox. Els anys 30 van ser l' època daurada d'aquest gènere, i va ser llavors quan el Slow Fox es va introduir en els balls Standard.

        El slow fox és un ball que té 28 compassos per minut.Té un compàs de 4/4, amb el primer i tercer temps de cada compàs accentuats.   

• Quickstep
  Aquest ball va ser creat per parelles caribenyes i africanes. Més tard, durant la Primera Guerra Mundial, es va desenvolupar en el suburbis de Nova York. Va fer el seu debut en un Music-Hall americà i immediatament es va tornar popular en totes les sales de ball. El foxtrot i el Quickstep tenen el mateix origen. En els anys 20 moltes bandes musicals tocaven Slow-foxtrot molt ràpid, el qual li donava més alegria al ball. A partir d'aquí es van separar els dos balls, descendent així el compàs del Slow-foxtrot i passant a ser el Quickstep la versió ràpida del Foxtrot. El charlestón va tenir moltes influencies en el desembolupament del Quickstep. Es el ball més "frívol" dels balls Standard. De caràcter desenfadat, són molt comuns els passos saltats, on els peus es recolzen en el terra només durant un instant. Això transfereix al ball unes característiques de lleugeresa i gràcia realment encantadores.

El quickstep és un ball que té 52 compassos per minut.Té un compàs de 4/4, amb el primer temps de cada compàs accentuat.   

Balls Llatins
Es van començar a practicar a Europa als inicis del segle XX, però els seus orígens es remunten als inicis del segle XIX, al continent americà i a partir de la barreja de diferents estils musicals espanyols, portuguesos, africans i indígenes.Dins la modalitat de balls llatins hi trobem cinc balls diferents: 

• Samba
  Originari d'Àfrica però desenvolupat al Brasil, la Samba és un ball Sud-Americà que recull l'eufória dels balladors. Te moltes versions i als Carnavals de Rio de Janeiro es poden veure ballar des de la Samba de Bajao a la de Marcha. Per expresar el veritable caràcter d'aquesta dansa la parella ha de ballar de forma alegre, exhuberant i seductora. Moltes figures de Samba utilitzen accions de pelvis tan característiques d'aquest ball i molt difícils de realitzar. La Samba evoluciona al voltant de la pista amb molts girs i accions de balanceig.

   La samba és un ball que té 50 compassos per minut. La medició musical           és de 2/4, amb accent percussiu predominant al segon temps de cada compàs de la música.                        

 Cha-Cha-Cha

Ha estat el darrer ball a incorporar-se als balls llatins. És un ritme cubà creat als anys 50 pel flautista, compositor i director de orquestra  Enrique Jorrín. El cha-cha-cha té més de quaranta anys de vida. A mitjans del segle XX, el violinista cubà Enrique  Jorrín, director de l’Orquestra Americana, va donar a conèixer La engañadora en 1948, una cançó amb un nou tipus de melodia. A partir d’aquell moment, Jorrín va compondre altres melodies del mateix estil.. Quan es va inventar el ball es va descobrir que els peus marcaven un so peculiar al fregar el terra en tres temps seguits i d’aquí va sorgir el nom actual, cha-cha-cha. Aquest nou ritme es va estendre ràpidament pel continent americà, sobretot a Mèxic, on va arribar Jorrín per crear la seva pròpia orquestra, fet que va contribuir a que la Orquestra Americana també abandonés Cuba deixant pas a noves formacions cubanes que  van reprendre el cha-cha-cha. La seva ràpida difusió es deguda a que és un ball festiu i intermig, ni molt lent ni molt ràpid, pel que qualsevol persona, amb poques nocions de ball, fos capaç de ballar i disfrutar amb ell.Aquest estil va començar a  crear els seus propis procediments gràcies al treball de compositors cubans i mexicans com Ramón Márquez, Richard Egües y Jorge Zamora. El Cha-Cha-Cha es converteix ràpidament en el ball de moda a tota Amèrica. A Europa arriba el 1956, on aconsegueix també un èxit fulminant.El cha-cha-cha és un ball que té 30 compassos per minut.La medició musical és de 4/4. Hi ha un accent musical al primer temps de cada compàs, i un accent secundari al tercer temps de cada compàs. També existeix un accent percussiu similar al de la rumba associat amb el segon temps (lleuger) i al quart temps (predominat) de cada compàs. 

• Rumba
  Coneguda en formes diverses: lenta, mitjana o ràpida, és el ball més "descansat" i també el més antic dels balls llatins. Va ser introduïda a Europa cap als anys 30. També se la coneix amb el nom Rumba-Bolero. El seu ritme lent permet a la parella la posada en escena d'una dansa d'amor.

La rumba és un ball que té 27 compassos per minut.La medició musical és de 4/4 amb accents percussius en el segon temps (suau) i en el quart temps (fort) de cada compàs. El ball hauria de ser iniciat duent a terme un pas en el quart temps del compàs de la música. 

• Pasdoble
  Sense cap mena de dubte un ball d'origen espanyol i mexicà. Molt influenciat pel Flamenc, te un caràcter arrogant i apassionat. L'home assumeix el paper del "torero" i la dona el de la seva capa. Aquest ball va estar molt de moda cap allà els anys 20.

El pasdoble és un ball que té 60-62 compassos per minut.La medició musical és de 2/4. No hi ha accents de percussió, però si un accent musical que té lloc al primer temps de cada compàs. 

• Jive
  El jive és el ball menys conegut del 10 que formen un programa de competició. Aquest ball va fer-se popular durant la Segona Guerra Mundial gràcies a la música de Swing de Benny Goodman, Artie Shaw, Tommy Dorsay i Glenn Miller. Té influències del Boogie, del Rock & Roll i del Swing Americà.                                                                                                                                                                                                                                                              

És un ball d’origen llatí i es sol confondre molts cops amb el Rock & Roll. És un ball ràpid, amb un caràcter alegre i dinàmic(sense arribar al caràcter festiu de la samba). La principal sensació que transmet una parella ballant jive és d’agilitat, doncs, encara sense tenir elements acrobàtics, les figures del jive són una autèntica mostra d’habilitat i equilibri. El jive és un ball que té 44 compassos per minut. La medició musical és de 4/4 amb accents predominants percussius al segon i al quart temps de cada compàs.  

El  ball de saló